martes, 9 de diciembre de 2014

REALITAT SOCIAL

En determinats barris on la pobresa predomina en els carrers, el problema o la necessitat social que mostren aquestes imatges són varies.
Els significats que és poden atribuir només al mirar la fotografia poden ser diversos elements, primerament trobem que existeix una desigualtat social, justificant per tant que si fos un barri on les necessitats i el nivell de vida fos normal no hi hauria brutícia pels carrers i tot estaria més cuidat.

Foto realitzada el 28 de desembre de 2014, zona Maresme
La temàtica social que  engloben aquestes imatges (realitzades en un mateix barri) és generalment el significat de pobresa, ja que existeix una falta de recursos per part de la ciutat, a més d'això és pot veure que en altres barris del mateix municipi on el nivell de vida és més "ric" no passen aquestes coses.
Resumint per tant aspectes importants que defineixen aquesta realitat social, expressada en imatges, trobem que els conceptes queden manifestats per tan en els següents:

- Pobresa
- Barris marginats
- Manca d'higiene, per part del municipi
- Desigualtat social
- Drets humans


foto realitzada 28 de desembre de 2014, zona Maresme


A més d'això, en la mateixa zona, un altre realitat social que existeix, és troba en la arquitectura dels carrers. Sí una persona que té mobilitat reduïda i utilitza una cadira de rodes, per poder accedir al centre de salut d'atenció primària que es troba al final de la pujada, la realitat social que trobem aquí és d'una desigualtat social i l'incompliment dels drets humans.

Foto realitzada 9 de desembre de 2014, zona maresme

viernes, 5 de diciembre de 2014

"Los niños del barrio rojo"

Sinopsis de la pel·lícula:

El film mostra l'aventura de la fotògrafa anglesa Zana Briski al barri vermell de Calcuta (Índia). Allà coneix a un grup de nens, fills de les prostitutes que treballen en aquest sector. Briski simpatitza amb ells i els ensenya fotografia, els regala càmeres i els porta a conèixer el mar. Després organitza una exposició artística amb les millors imatges preses pels nens. Posteriorment, intenta treure els nois de la pobresa en què viuen i portar-los a una escola.







ACTIVITAT 

1. Anàlisi de les temàtiques socials de la pel·lícula:


El pauperisme, la prostitució, la drogodependència, l'unitat de convivència, el maltracte de gènere i l'alcoholisme.

2. Contextos que connecten les temàtiques socials del film

Exclusió social, economia sumergida

3. Possibilitat i limits per la transformació humana

LIMITS:
- No tots tenen les habilitats i capacitats en la fotografia
- Els recursos tecnologics són una limitació, no tots poden accedir-hi
- Desconeixement dels mitjans
POSSIBILITATS;
- Desenvolupament de les habilitats que es desconeixien
- Autorealització i autoestima personal
- Potenciar la creativitat
- Fomentar la participació
- Eliminació de barreres
- Favoreixer l'aprenentatge

4.Paper de la fotògrafa en el documental de els diferents actors.

La funció que du a terme la fotògrafa és mostrar la realitat social que tenen els nens (família, educació, món laboral, el carrer i la societat)
Per els nens la fotografia es un element innovador i fan d'aquest una diversió. Donant per tant un paper dinàmic a les fotos.

5.Significat de la observació a traves de la fotografia.

- Denuncia social de la vida que tenen els nens
- Mostrar la realitat dels nens
- Anàlisi social

6. Com educadors socials, com podem utilitzar aquestes formes expressió per educar i mostrar els problemes:

- Campanyes de sensibilització i foment (conscienciar)
- Crítica de la societat
- línia de denuncia d'un context social
- Taller per l'inclusió social ( fomentar la participació)
- Empoderament
- Generar i potenciar referents per altres contextos
- Fer visilbes els problemes
- Crear vincle

jueves, 4 de diciembre de 2014

Dret a l'oblit? (Identitat digital)

"la identitat digital es el que som per altres en la red, o millor dit, el que la red diu de nosaltres als demés"

Es va definir  identitat digital com un conjunt d'informació d'una persona que esta exposada a internet. Conseqüència principal de la comunicació 2.0. 
Molts cops no som conscients de les conseqüències que implica publicar la nostra identitat al món virtual, restringida segons coneixements tecnològics. 

-> Reds socials: ofereixen tenir més d'una identitat, al mateix temps queden reflectides en el cieberespai les nostres dades personals que publiquem a internet. 

Els perfils socials ens permeten regular el grau de privacitat. No obstant, tot el que és pública queda perpetuat i això comporta una repercussió futura.

Per comprovar que el nostre perfil queda a la red, es va fer una dinàmica que em va semblar molt pràctica per completar la teòria que es va exposar. 

Funció de la  pràctica: 
· Localitzar si el nom personal existia a la red
· Cerca del nom a Google
Conclusió de la pràctica:
· Moltes de les persones van localitzar el seu perfil en la web. Així doncs, com a conclusió, encara que privatitzem el nostre perfil social, sí cerquem el nostre nom i si havíem estat registrats en algun portal on no vam tenir en compte la privacitat, trobem que la nostra identitat pot mostrar-se públicament.

Quina informació personal podem retirar d'internet?

El dret a l'oblit digital és la  manifestació a la cancel·lació de les dades, oposició a les dades. És una metodologia que es pot aplicar en l'àmbit dels motors de cerca a internet. Aquelles dades que  l'usuari no vol que quedin registrades.

(El dret a l'oblit té una relació amb el dret a la llibertat d'expressió)

Del dret a l'oblit hem de saber que hem de fer un ús responsable de la nostra informació personal, hem de tenir molt en compte la nostra seguretat que publiquem a la web 2.0.
Per últim, el que m'ha semblat una novetat és que algunes empreses i pàgines webs ofereixen assessorament per controlar la nostra informació personal. 

Per completar tota la informació dels conceptes citats, aquest vídeo resumeix i explica aquelles dades, que com he dit abans podem retirar d'internet. 


"Desde el año 2014, buscadores como Google tienen la obligación de retirar determinados enlaces que pueden ser perjudiciales para un ciudadano si estos contienen información que puede considerar inadecuada. ¿En qué supuestos se produce? ¿Entra en contradicción con algún otro derecho? Raquel Xalabarder y Miquel Peguera de la UOC nos dan algunas pistas"


Font: UOC - Universitat Oberta de Catalunya